lunes, febrero 22, 2016


L´últim truc de màgia (El último truco de magia),
Maribel Romero Soler, Edebé, 2015, (Periscopi, 47).

L últim truc de màgia és una novel·la que parla dels somnis, de les superacions de les pors i de la superació dels obstacles. Per una banda, un vell mag, el Gran Price Magic, que tot ho va tenir i que tot ho va perdre; per l`altra el quadre magnífic de Sorolla "Passeig per vora el mar". I al mig, dos adolescents, en Tristany i la Núria, un jove psicòleg, en Carles, germà d`en Tristany, i una noia sortida del no res, la Paloma. Tot junt, dóna pas a una bonia història, d`amor i d`amistat.
El mag, en un darrer esforç,fa un número impossible. treu del quadre a una de les noies, la més jove, que apareix a la platja de València, passejant, perduda i feble. Els joves la veuen i l`ajuden, pensen que ha perdut la memòria. La Paloma és una noia bonica, afable, educada i que sap pintar, però no recorda que fa allà, encara que li agrada.
Hi ha dos escenaris importants, la mar, a València i el Museu de Sorolla, a Madrid, que és on fa l`últim truc el vell mag. Després queda molt debilitat i, com que no té res, acaba a una residència pública on coneix a en Carles, un jove psicòleg amb moltes ganes de treballar.
La història va en paral·lel durant uns capítols, fins que en Carles, volent ajudar el seu germà, coneix a la Paloma i queda meravellat per la noia. 
El quadre segueix al Museu, encara que sense la jove filla del pintor Sorolla que ha desaparegut misteriosament. Un amic d´en Carles treballa allà i li explica el que ell pensa: el quadre és l`autèntic, només que sense la Maria Clotilde que és com se deia la filla d`en Sorolla.
Finalment, els personatges acaben en un sol escenari i tornant al Museu. El mag fa un nou truc, segurament l`últim de veritat, i la noia acaba vivint una segona vida al Segle XXI i al costat d`en Carles.
L´últim truc de màgia s`estructura en 20 breus capítols que, amb intensitat creixent, ens van conduint fins a un final ple d`energia i de llum. El mar Mediterrani, d`alguna manera, és protagonista del relat i d`alguna manera encomana al lector les ganes de sentir i de viure que tenen tots els personatges. No diríem que és un relat de ciència ficció, perquè no ho és ni tampoc de fantasia, ni de misteri, sinó, com diu el títol, de màgia. 
Els personatges estan molt ben caracteritzats i la història resulta creïble i emocionant fins el final. Hi ha, com dèiem, amor, amistat, però també una reflexió sobre la vida i el pas del temps. De vegades, com passa aquí, hi ha una segona oportunitat. 
 Una novel·la per a joves que agradarà a tots els lectors. La llum de Sorolla ens espera.


 

0 comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.